Estat del cervell d'algun funcionari d'esportsEstem acostumats tots plegats a què amb els nostres impostos es duguin a terme actuacions amb les que podem estar més o menys d’acord. La veritat és que, si es fan coses, no hi ha gaire res a dir encara que no hi estiguis d’acord perquè, com se sol dir, només s’equivoca qui decideix.

Ara bé, el que resulta inadmisible (i més encara en èpoques com les que vivim), és que es paguin sous a gent que no fa res.

L’Ajuntament de Vidreres destina a sous del personal de l’àrea d’esports més de 140.000 euros l’any. Em direu que no és tant, i jo podria estar-hi d’acord si no fos perquè aquests sous els paguem entre tots a canvi de no rebre absolutament cap servei (excepte el d’obrir la porta de les instal.lacions).

L’afirmació és tan dura com certa. No surt de l’àrea d’esports ni la més mínima iniciativa que porti a generar activitats relacionades amb l’esport. Tot el que es porta a terme al municipi prové de les entitats que ho gestionen, sovint amb els entrebancs que posa el màxim responsable de l’àrea (no parlo del polític de torn sino del funcionari responsable).

Em direu que més diners costa el centre cívic i és veritat. Però també coincidirem que, amb independència que ens agradi més o menys la manera de fer, el centre cívic s’ha convertit en un punt d’atracció cultural no només per als vidrencs sino també per a gent dels pobles del voltant.

A l’àrea d’esports que es fa? Insisteixo: Res. Cadascú dels 7000 i escaig vidrerencs regala 20 euros a l’any per a què segueixin sense fer res. Patètic ? De fet permés per tots i des de fa molts anys.

I una altra cosa: la situació és tan greu que alguna de les persones que treballen a l’àrea han vist com les seves iniciatives han estat aturades pel “funcionari jefe” que t’he com a missió bàsica garantir que el seu club esportiu s’aprofiti de les instal·lacions que paguem entre tots, cobrar el sou i esperar la jubilació.

I mentrestant, deixeu-me acabar amb un xic de demagogia, els nens sense calefacció.