Vidreres. Model de poble

Si hagués de donar nom a aquest text el titularia com Vidreres: Un poble sense model.

Tal i com ho veig, després de més d’una década com a Vidrerenc, un dels principals problemes que té Vidreres és que no sap quina mena de poble vol ser.

Si hagués de definir qué es Vidreres avui, potser el que més se li escauria és el concepte de ciutat dormitori, poble dormitori potser millor.

No hem volgut ser un poble industrial amb tots els problemes que això representa per a l’economia municipal.
No som un poble turístic perquè no tenim gaire res a ensenyar parlant des d’un punt de vista monumental o cultural.
No som un poble comercial malgrat els esforços d’alguns dels nostres comerciants.
Es va intentar que fos un poble gastronòmic però el poc que hi havia bo ha perdut el nord.

Aleshores que som ? Res. Un conglomerat d’urbanitzacions on hi viu un conjunt de gent en general poc cohesionada amb el poble.

Penso que, almenys en aquests darrers anys,no hi ha hagut ningú que s’hagi parat a romiar que “volem ser de grans” i que aquest és el gran mal.

Per exemple: s’arregla el centre del poble: un 10. Ja tenim un centre comercial i viu de la vila!!! heu probat a anar mai a passejar per Vidreres amb nens ? Si aneu amb parella, només li veureu l’esquena perquè cal anar en fila d’1. Si aneu amb nens patireu tota l’estona per si moren atropellats.

Resultat: centre del poble arreglat i buit.

En el fons de tot això, hi ha una mica el mateix que el que passa al pais. Ningú no té collons de pendre decisions. Ningú vol la MAT però tothom vol que quan apreta l’interruptor hi hagi llum.

A la que 4 protesten les coses s’aturen o es canvien per fer content a tothom i d’aquesta manera, les coses no avancen.

M’aturo aquí perquè no tinc clar si el tema arribarà a interessar a ningú, però no perquè se m’acabi el rotllo.

Salut.

Benvolgut Vidriol,

Tal vegada podríem coincidir en què uns peus de porc a la brasa són un bon esmorzar però la visió que tenim sobre aquest tema és ben diferent.

Un poble ha de tenir un model. Igual que totes les coses. Una altra cosa és la definició del mateix, cap a on s’encamina, però el model, entés com a projecte, ha d’existir.

I això és absolutament necessari perquè sense definir el model ens passa el que ens passa ara: es prenen decisions contradictories, incomprensibles i, si se’m permet, l’expressió absurdes.

No voldria que de la meva primera aportació es desprengués la idea que no m’agrada la idea de tenir un poble agrícola i ecològic.

I tant que m’agrada, però la sostenibilitat ecològica no és la única que compta, ens agradi o no.

Hi ha una altra sostenibilitat molt més important que no tenim en compte sovint i que és l’econòmica. De la mateixa manera que hi ha païssos que no són viables, hi ha municipis que tampoc ho són.

Un municipi no viable és aquell que no genera els suficients recursos com per a mantenir els serveis i millorar-los.

Si fem una análisi dels pobles del nostre entorn o dels de més lluny veure que hi ha 3 tipus bàsics de poble:

* el poble turístic on els serveis es posen per endavant perquè el retorn de la inversió s’efectua a través de la gent que visita el poble un cop està “embellit”.

* el poble industrial o amb forta presència d’empreses del tipus que siguin que pot dotar als seus ciutadans d’uns serveis suplementaris o millors gràcies als impostos que paguen les empreses ( tenim Sils al costat com exemple més clar ).

* el poble on només hi ha veins que paguen, on no hi ha cap tipus de model econòmic potent i que, malhauradament es queda estancat donat que els diners que es recapten no donen lloc a pagar seveis i aquesta situació fa que no puguin cobrir-se les necessitats bàsiques dels que hi viuen. Hi falten escoles, infraestructures esportives, zones d’esbarjo, etc.

A quin dels 3 grups diries que, avui per avui, ens assemblem més ?

Per tant, segueixo pensant que el primer de tot és definir un model sostenible ecològiement, econòmicament i en el temps.

Salutacions